«Si no fumo, no dormo».
A mitjanit la frase sona com un diagnòstic. Pot haver-hi un son estrany quan pares; també hi ha més peces dins l’habitació.
A les 00.11 qualsevol dubte sembla un diagnòstic.
Si altres nits fumar ha precedit el son, no fer-ho pot semblar com si traguessis l’única porta.
Quan redueixen o deixen el cànnabis, algunes persones noten durant un temps més dificultat per dormir o somnis intensos. Això mereix context, no heroïcitat.
La nit reuneix més sospitosos.
L’horari, la llum, la pantalla, la cafeïna, la nicotina, la preocupació i el costum poden ser-hi alhora. Potser el porro escurça l’espera; això no permet saber per si sol com queda la qualitat del descans ni el matí següent.
Una nit difícil tampoc no demostra que sempre hagi de ser així.
Pot haver-hi un son estrany. També llum, nicotina, rellotge i por. Un sol culpable queda massa còmode.
Quan això es queda curt
Si hi ha una crisi, símptomes greus, risc immediat, policonsum problemàtic o una necessitat clínica, busca atenció sanitària o d’emergència. ALO és suport educatiu i de conducta; no substitueix cap tractament.