Et vas quedar amb el malnom
Mentre tu vas provant coses pel teu compte, els altres poden continuar veient el de sempre. Imagina un dinar amb gent que et coneix de fa molt.
Heu aconseguit trobar un diumenge, que ja té mèrit. Algú marxarà aviat, un altre ha arribat tard i durant una estona les converses es creuen per damunt dels plats. Passa l'enciamera.
Un dels de sempre et mira.
—Passa-la al Matujas, que d'això en sap.
Rius. La frase és vella, però la manera de dir-la també et porta l'amic d'aleshores. Potser fa mesos que no fumes. Potser fumes menys o intentes aclarir-te. No saps si explicar-ho ara, amb algú buscant l'oli i un altre buscant les ulleres per veure una foto al mòbil. Tampoc no vols convertir un dinar en una compareixença.
Ho deixes passar. El dinar continua. Ha estat una ximpleria i, tot i així, alguna cosa es queda donant voltes: has canviat força coses de la teva vida des d'aquella època. La broma no ha necessitat assabentar-se'n.
Preparar el dia 0
El dia 0 és l'estona que dediques a preparar el començament. Pot cabre en una tarda qualsevol.
Tria quan comences i quan tornaràs a mirar com va. Et pot ajudar recordar què vols comprovar: «Vull saber com passo les nits sense fumar» ja diu força cosa.
Després mira aquella primera estona a casa: què tindràs a mà, què hauràs de fer i què et sol costar.
La primera nit pot portar massa expectatives al damunt. Vols no fumar, dormir bé, estar tranquil i llevar-te convençut que has fet el que tocava. Convé demanar-li menys.
Pots deixar el sopar preparat i lligar-lo a una cosa que ja passa: «Quan tanqui el portàtil, el posaré a escalfar». Si el pla exigeix una versió extraordinàriament organitzada de tu, convé fer-lo més petit.
També hi ha el paper, l'encenedor i l'herba que has deixat on sempre.
No hi ha una única manera correcta d'apartar-los. A algunes persones els serveix tenir-los fora de la vista; d'altres necessiten treure'ls del seu abast. Guardar un porro «per si de cas» pot tranquil·litzar algú i deixar un altre negociant tota la nit. Si ja saps com acostuma a anar en el teu cas, aquella experiència compta.
Si et serveix tenir companyia, parla abans amb algú: «demà vull començar una pausa; et puc trucar després de sopar si em costa?». Val més acordar-ho que confiar que estarà disponible just aleshores. Si ja saps que necessites suport professional per començar, preparar-lo també forma part del dia 0.
Podria quedar així: «Començo demà després de sopar. Guardaré la safata abans, deixaré triada una pel·lícula i he quedat que trucaré a la meva germana si se'm fa llarg. Demà passat miraré com ha anat la primera nit». La persona, el pla i la data seran els teus. Pots deixar-ho escrit o preparar-ho directament.
I recordar el capítol dels comiats: preparar demà no necessita una gran fumada aquesta nit. N'hi ha prou que arribi demà i hi trobis alguna cosa del que havies previst.
Una setmana, si et ve de gust provar
Són set propostes per conèixer una estona habitual i decidir si vols preparar una pausa; no són set dies obligatoris sense porros. En pots triar una o seguir-ne l'ordre. Si vols recordar què ha passat, unes paraules al quadern poden ser suficients. També hi pots tornar sense haver escrit res. Si apuntar et fa vigilar-te tot el dia, deixa-ho o demana ajuda per fer-ne un ús que et serveixi.
Dia 1 · Tria una estona
L'arribada a casa, el cafè del matí, quan per fi es fa silenci. Queda't amb una estona en què acostumis a fumar. N'hi ha prou de recordar on eres i què acabava de passar. Si te'n recordes després del porro, serveix igualment.
Continua al teu ritme.
Has llegit sis fragments de la revisió ampliada d’Abre los ojos. Les set propostes del final són opcionals. Abans de triar paper o ePack, consulta quina edició i quin idioma corresponen a cada format.
Abre los ojosMostra en català · revisió del 8 de setembre de 2026
Veure formats i edicions →
Descarregar aquesta mostra en PDF · català
Relat i suport educatiu; no diagnòstic, tractament ni atenció urgent.
