Les teves dades no necessiten muntar una biografia paral·lela
Això no obliga a muntar una central d’intel·ligència. Obliga a tenir una política interna prou decent: demanar poc, cuidar el que arriba i no fer marranades quan algú confia una cosa personal.
Una dada petita pot ser força tafanera
«A la nit» sembla poca cosa. Ajunta-ho amb el teu email, els teus registres, l’hora en què entres i el que escrius quan no pots dormir, i ja apareix una rutina força precisa. Cap dada duia gavardina de detectiu. S’han organitzat entre elles.
El cadenat del navegador està bé, però no fa màgia. Protegeix la informació mentre viatja; no decideix quanta se’n demana, quant de temps es guarda ni a quantes taules acaba convidada. La millor manera de protegir una dada continua sent no demanar-la perquè sí.
El que ALO necessita. I el que no li importa.
ALO necessita un email per arribar cada dia, a l’hora que tries, i les dades justes per gestionar la compra i l’accés. Els registres són opcionals. Si un dia no respons, no perds contingut, no trenques cap ratxa —no en tenim— i ningú no apareix amb una llibreta a demanar explicacions.
El que expliquis sobre consum, ganes, estat d’ànim o son es tracta amb una cura especial, encara que ALO no sigui teràpia ni atenció sanitària. Traduït de l’idioma política de privacitat:
- no hi ha perfils públics, grups ni podis del fumeta exemplar;
- les teves respostes no alimenten anuncis que després et persegueixin per internet;
- podem comptar quanta gent hi arriba, però no convertir el teu recorregut en un aparador;
- si demanes ajuda, suport només veu el que cal per ajudar-te;
- no venem dades, audiències ni persones embolicades per emportar;
- pots demanar veure, corregir, exportar o esborrar les teves dades.
Preferim que les regles siguin poques, clares i comprovables abans que convertir la teva pausa en una màquina de dades amb massa botons.
ALO fa servir proveïdors diferents per allotjar el web, lliurar emails, atendre el suport i processar pagaments. Cadascun rep la part necessària per a la seva funció; PayPal, per exemple, processa el pagament sense lliurar a ALO les dades completes del mitjà utilitzat. La llista, les transferències i els terminis s’expliquen a la política de privacitat.
ALO no té xat. El teu cap ja en porta un de sèrie.
A les deu de la nit sol haver-hi força conversa: «avui t’ho mereixes», «un no compta», «dilluns ja ho mirarem». Afegir-hi un altre xat per preguntar-te «com va?» seria afegir un becari a la reunió.
Per això ALO apareix abans. Cada dia, a l’hora que tries, et deixa una cosa útil per a aquella nit. I Mi ALO es queda a prop per si vols ajustar el pla, obrir una Pista o recordar què havies decidit abans que el sofà demanés la paraula.
Vols explicar alguna cosa? Escrius i et llegeix una persona. No? Continues amb el teu dia. Acompanyar no és demanar-te el comunicat cada nit.
Això també és privacitat: poder fer una pausa sense haver de retransmetre-la.
Una recomanació no dona dret a tafanejar
Si ALO et mostra un psicòleg, una associació o un projecte de reducció de danys, tu decideixes si hi contactes. No enviem el teu nom, les teves respostes ni un «t’explico el cas d’aquesta persona» per la porta del darrere.
Per presentar el teu cas a algú hauries de triar primer a qui, veure exactament quina informació en sortiria i autoritzar aquell enviament a part. Acceptar ALO no signa permisos invisibles. Pots veure com triem aquestes opcions a Recursos.
Abans d’explicar la teva vida a una app
No cal llegir quaranta pàgines de legalès abans de prémer un botó. Amb aquestes preguntes ja pots detectar força fum:
- Qui hi ha darrere? Una persona o organització localitzable. «L’equip» no és una adreça.
- Per què vol això? La ubicació, els contactes o el micròfon necessiten una raó millor que «millorar la teva experiència».
- Pots dir que no? Una casella marcada per endavant no es torna voluntària perquè porti lletra petita.
- Qui més ho rep? Mira si hi apareixen anunciants, eines d’anàlisi o empreses que no havies convidat.
- Fa servir el que expliques per vendre’t? Que sigui gratuït no vol dir necessàriament que tu siguis el producte. Però tampoc no vol dir que hi hagi aparegut una fada padrina.
- Alguna cosa es fa pública? Comprova qui pot veure el teu perfil, les teves respostes o les teves comparacions.
- Quan s’esborra? «Quan ja no sigui necessari» sense més detall deixa la porta esplèndidament greixada.
- Pots marxar sense fer un màster? Rebutjar anuncis, retirar permisos i esborrar el compte haurien de ser accions, no una gimcana.
No cal cap segell oficial per entendre la regla: demana només el que cal per a una funció concreta. Que el mòbil pugui demanar un permís no converteix aquell accés en obligatori. A ALO, una explicació vaga no és una raó suficient per entrar a la teva vida.
Coses que fan aixecar una cella
Una política amagada. Preguntes íntimes obligatòries sense motiu. Anuncis que semblen haver escoltat darrere la porta. Un botó enorme per acceptar i el Camí de Sant Jaume per rebutjar. O algú que vol reenviar la teva història per WhatsApp sense preguntar-t’ho.
Un d’aquests senyals no demostra per si sol que hi hagi trampa. Però sí que mereix una pausa. Confiar no hauria de consistir a lliurar la vida sencera i encreuar els dits.
Privacitat també és poder no explicar-ho tot
A ALO pots fer servir l’email diari sense registrar cada detall de la teva vida. Si escrius a suport, tries què expliques. Si consultes un recurs extern, decideixes si hi contactes. I si alguna cosa no és clara, pots preguntar abans de compartir-la.
La promesa no és un sistema sense cap risc. És una cosa més senzilla: treballar amb menys dades, menys còpies i menys portes obertes; explicar les que fan falta; i no convertir el que expliques en una manera de perseguir-te o vendre’t una altra cosa.
Última revisió: 16 d’agost de 2026. Edició catalana publicada per ALO i oberta a millores lingüístiques.