Has arribat a casa. L’automàtic també.
Claus, jaqueta, sofà. La casa coneix el recorregut abans que el cap convoqui la reunió.
La porta es tanca. El recorregut ja estava obert.
Claus sobre la taula, jaqueta a la cadira, cos cap al lloc de sempre. La seqüència comença sense fer soroll.
Pot semblar una decisió espontània. De vegades és el context acabant una frase que fa anys que practica.
La casa també acaba les frases.
Els llocs guarden senyals: una hora, una llum, un objecte, l’absència d’altres persones. Quan moltes repeticions caben dins del mateix decorat, entrar ja prepara el gest següent.
La casa no en té la culpa. Però canviar una peça del recorregut et pot donar informació sense discutir amb tu mateix.
Claus. Jaqueta. Sofà. Pots preparar un altre primer gest abans d’entrar.
Quan això es queda curt
Si hi ha una crisi, símptomes greus, risc immediat, policonsum problemàtic o una necessitat clínica, busca atenció sanitària o d’emergència. ALO és suport educatiu i de conducta; no substitueix cap tractament.