{"id":17525,"date":"2026-08-14T13:20:03","date_gmt":"2026-08-14T11:20:03","guid":{"rendered":"https:\/\/abrelosojos.vision\/?page_id=17525"},"modified":"2026-09-12T19:14:23","modified_gmt":"2026-09-12T17:14:23","slug":"la-casa-tambe-apren-a-fumar","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/abrelosojos.vision\/ca\/quadern\/la-casa-tambe-apren-a-fumar\/","title":{"rendered":"La casa tamb\u00e9 apr\u00e8n a fumar"},"content":{"rendered":"[vc_row type=\u00bbfull_width_content\u00bb full_screen_row_position=\u00bbmiddle\u00bb column_margin=\u00bbnone\u00bb][vc_column column_padding=\u00bbno-extra-padding\u00bb][vc_column_text el_class=\u00bbalo-cuaderno-wide alo-cuaderno-shell alo-cuaderno-hero\u00bb]\n

Quadern de l\u2019Albert<\/a><\/p>\n

La casa tamb\u00e9 apr\u00e8n a fumar<\/h1>\n

Arribes, deixes les claus i el menjador acaba la frase. De vegades el porro no crida des de dins: ja estava assegut al sof\u00e0.<\/p>\n

Albert Miraflor \u00b7

\n \"Un<\/picture>\n<\/figure>\n[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]\n[vc_row type=\u00bbfull_width_content\u00bb full_screen_row_position=\u00bbmiddle\u00bb column_margin=\u00bbnone\u00bb][vc_column column_padding=\u00bbno-extra-padding\u00bb][vc_column_text el_class=\u00bbalo-cuaderno-reading alo-cuaderno-prose\u00bb]\n

Obres la porta. Claus al moble. Jaqueta a la cadira. Persiana a mig baixar. El cos encara no ha decidit res, per\u00f2 la casa ja ha posat la reuni\u00f3 en marxa.<\/p>\n

Hi ha llars que saben a quina hora se sopa. D\u2019altres saben quan comen\u00e7a el porro.<\/p>\n

No cal una planta al menjador ni una safata amb vocaci\u00f3 de natura morta. N\u2019hi ha prou amb el mateix sof\u00e0, la mateixa llum, l\u2019encenedor al lloc de sempre i aquella petita sensaci\u00f3 que el dia no s\u2019acaba fins que passa alguna cosa coneguda.<\/p>\n

Als noranta la casa no era intel\u00b7ligent. Tenia un tel\u00e8fon amb cable, una doble platina i una persiana que baixava torta. Tot i aix\u00f2, aprenia for\u00e7a de pressa. Sabia qu\u00e8 f\u00e8iem en arribar, on s\u00e8iem i quin objecte donava el tret de sortida a la nit.<\/p>\n

En el meu cas, despr\u00e9s de tenir fills vaig procurar treure els porros fora. Les passejades es van convertir en el meu lloc. La relaci\u00f3 amb la casa continuava all\u00e0: sortir quan tot estava fet, tornar, cuinar o anar a dormir. L\u2019h\u00e0bit tamb\u00e9 es podia organitzar entre dins i fora.<\/p>\n

Diem \u00abem venia de gust\u00bb perqu\u00e8 \u00e9s una frase neta. De vegades \u00e9s exactament aix\u00f2. Altres vegades el desig apareix tan enganxat al lloc, l\u2019hora i la seq\u00fc\u00e8ncia que costa saber quina part ha comen\u00e7at dins i quina ens esperava a l\u2019habitaci\u00f3.<\/p>\n

Quan repetim una conducta en un context estable, l\u2019entorn apr\u00e8n a participar-hi. El laboratori en diu reactivitat als senyals. El menjador ho explica millor: de vacances passes la tarda sense recordar-te\u2019n i un dimarts, quan les claus toquen la taula, torna tota la hist\u00f2ria.<\/p>\n

El costum no viu nom\u00e9s al cap.
Tamb\u00e9 paga lloguer.<\/p>\n

La casa tamb\u00e9 guarda l\u2019olor. Qui fuma a dins deixa de notar-la igual que deixa de sentir la nevera. Qui entra rep cortines, jaqueta, cotxe i coix\u00ed. El ritual pot ser privat; l\u2019aire t\u00e9 pol\u00edtica de portes obertes.<\/p>\n

Aix\u00f2 no converteix qui conviu amb tu en inspector ni el fumador en una arma qu\u00edmica. Nom\u00e9s recorda que l\u2019escena t\u00e9 m\u00e9s participants dels que apareixen en el gest. De vegades la primera conversa sobre el consum no comen\u00e7a per la freq\u00fc\u00e8ncia, sin\u00f3 per una finestra.<\/p>\n

El decorat hi posa de la seva part<\/h2>\n

L\u2019escena dom\u00e8stica complica la baralla entre voluntat i subst\u00e0ncia. Hi pot haver c\u00e0nnabis, nicotina, cansament, premi i un menjador que fa anys que col\u00b7loca cada cosa al seu lloc. A fora hi ha horaris i mirades. En tornar, la casa repr\u00e8n la frase on es va quedar ahir.<\/p>\n

No sempre \u00e9s una mala not\u00edcia. Les llars tamb\u00e9 sostenen costums que cuiden: cuinar, llegir, fer estiraments, trucar a alg\u00fa, posar m\u00fasica. El context no \u00e9s culpable. \u00c9s obedient. Apr\u00e8n el que repetim.<\/p>\n

De vegades diem \u00aba casa soc aix\u00ed\u00bb sense distingir qu\u00e8 ens agrada fer i qu\u00e8 hem repetit tants cops que gaireb\u00e9 comen\u00e7a tot sol.<\/p>\n

Un viatge, un hotel o uns dies en una altra casa canvien l\u2019escena. Potser el desig continua; potser canvia. La difer\u00e8ncia no dicta cap conclusi\u00f3, per\u00f2 desmunta la idea que tot venia d\u2019un \u00fanic lloc.<\/p>\n

L\u2019olor que nom\u00e9s nota qui arriba<\/h2>\n

Obrir una finestra pot semblar suficient a qui fuma. Qui entra despr\u00e9s pot notar una olor que els altres ja han deixat de percebre.<\/p>\n

Tamb\u00e9 deixem de veure el moble que fa nosa i el quadre tort. El visitant entra sense historial i rep la versi\u00f3 sense editar.<\/p>\n

Amb el consum passa una cosa semblant. Qui \u00e9s a dins recorda l\u2019alleujament, la conversa, la m\u00fasica o el moment de descans. Qui hi conviu pot veure l\u2019espera, l\u2019horari, els diners, la roba o aquella mitja hora en qu\u00e8 no conv\u00e9 demanar res. Cap mirada no cont\u00e9, tota sola, la casa sencera.<\/p>\n

\u00abA mi em va b\u00e9\u00bb pot ser veritat. Qui hi conviu pot estar veient una altra part: una espera, un horari o una conversa que s\u2019ajorna. Cal escoltar totes dues mirades per entendre qu\u00e8 passa.<\/p>\n

Per aix\u00f2 algunes pauses es noten abans a casa que en el discurs. Canvia l\u2019hora de sopar, s\u2019obre una finestra per un altre motiu o no canvia gran cosa. Tot informa.<\/p>\n

La casa no fuma sola. Tampoc no \u00e9s un escenari buit.<\/p>\n

Pots provar una variaci\u00f3 petita: guardar la safata abans de sortir i veure qu\u00e8 passa en tornar. Si t\u2019has d\u2019aixecar a buscar-la, apareix un moment per decidir. Potser voldr\u00e0s fumar igualment; moure un objecte no resol tot sol una dificultat d\u2019anys.<\/p>\n

La pregunta no \u00e9s si el sof\u00e0 en t\u00e9 la culpa. \u00c9s quina part del que anomenem ganes ja estava col\u00b7locada a l\u2019habitaci\u00f3.<\/p>\n